Ajuda a aixecar el Monument !

El Compromís d'Arenys de Munt preten trobar un punt d'acord i unió entre els partits catalans que estiguin a favor d'enfortir la nació catalana. Per aquest motiu durant aquestes setmanes s'han fet diverses converses amb els partits per mirar de trobar un text que pugui satisfer a la majoria de partits. Per aquest motiu s'ha revisat el text del compromís i aquest és el text final.

Fa un any, el 13 de setembre del 2009 es va celebrar a Arenys de Munt la Consulta sobre la Independència.

De llavors ençà, en diverses onades, centenars de pobles i ciutats han celebrat també consultes.

Entenem que amb aquest ampli moviment la ciutadania expressa  el dret a l’autodeterminació com a poble, que són drets  reconeguts per les Nacions Unides en el Pacte Internacional dels drets Civils i Polítics que va entrar en vigor el 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977 i pel Parlament de Catalunya en tres ocasions (Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989, Resolució 679/V d’1 d’octubre de 1998, Resolució de 4 de març del 2010).

Amb motiu del primer aniversari de la primera consulta nosaltres, càrrecs electes dels municipis que han celebrat les consultes  i  representants polítics del poble català al Parlament Europeu, a les Corts Espanyoles i al Parlament de Catalunya, ens comprometem a  què les forces polítiques a les quals pertanyem proposin al Parlament, que sorgirà de les eleccions previstes per aquesta tardor, treballar  per construir la majoria social que possibiliti poder exercir el nostre dret a l’autodeterminació, un cop podem donar per trencat  el pacte constitucional, i la celebració d'un referèndum vinculant que permeti convocar tot el poble català per tal que es manifesti sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat independent quan  es  pugui tenir la certesa que  tindrà un resultat positiu.

Així doncs, atès que segons l’article primer del Pacte Internacional del Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides el poble català té dret a determinar lliurement el seu estatut polític i a procurar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural,

DEMANEM a les Nacions Unides i a totes instàncies de cooperació entre països la seva atenció sobre aquesta inquietud del poble català i el seu suport a l'exercici del dret a l'autodeterminació reconegut per la legislació internacional.

La construcció del monument va segons el calendari previst. La idea dels escultors Jaume Rodri i Pep Solé es van plasmar en planells i amb l'ajuda d'un arquitecte es van demanar els permisos adients per poder començar la construcció. Posterioment es van fer els moviments de terres per als fonaments que donaran solidesa al monument. Després es va reomplir amb formigó i un mallat de varilles de ferro. Només en el fonament s'hi han posat 12 metres cúbics de formigo i tres tones de ferro.

Conjuntament amb el formigó s'hi han col.locat unes bases de ferro que serviran per acoplar-hi les columnes i perque assolin correctament al fonament i també perque les columnes estiguin perfectament a plom. Un cop hagin passat els dies pertinents de secat  del formigó es procedirà a muntar les columnes i finalment es posarà la pedra.

En Jaume Rodri està esculpint la pedra en forma de A que serà a la base del monument. La pedra ja és pràcticament acabada i apunt per col.locar-la un cop les columnes siguin també muntades.

En Pep Solé està fent tot el treball de les columnes, la part més espectacular del monument. Es tracta d'unes bigues de ferro de 15 metres d'alçada que les ha recargolat de diferents maneres per simbolitzar les diferents velocitats i els diferents ritmes de l'independentisme. La tècnica de retorçament de grans vigues de ferro és una tècnica catalana i patentada.

El prestigiós doctor Moisès Broggi i Vallès ha confirmat la seva assistència a l'Aplec per la independència i farà el discurs d'obertura de l'acte oficial d'inauguració del Monument a la Independència.

Moisès Broggi i Vallès. (Barcelona 1908) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1931, s'especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias. Fou metge de les brigades internacionals durant la guerra civil de 1936-39, i posteriorment féu una gran tasca assistencial. Ha treballat en l'estudi de l'anatomia quirúrgica. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president (1980). El 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.